Entrena’t per evitar enganys
L’entorn digital ofereix moltes oportunitats per informar-nos, comunicar-nos i aprendre. Però també és un espai on circulen enganys, manipulacions i estafes que aprofiten la rapidesa amb què consumim continguts. Per això és important desenvolupar un pensament crític que permeti identificar què és fiable i què pot ser una font de risc.
En aquesta secció descobriràs els principals enganys digitals, com funcionen i quins objectius tenen, així com recomanacions que t’ajudaran a navegar amb més seguretat i responsabilitat en el món digital.
Fake news
Informació falsa presentada com a real.
Les fake news són una de les formes de desinformació més conegudes i, alhora, més difícils de detectar. Es presenten com a notícies legítimes, utilitzen titulars creïbles i sovint inclouen imatges o dades falsificades per donar sensació d’autenticitat. A diferència d’un simple error periodístic, les fake news estan creades amb intenció: alterar opinions, generar alarma o influir en comportaments col·lectius.
Circulen principalment a xarxes socials, blogs poc fiables i grups de missatgeria, on es comparteixen ràpidament sense cap mena de verificació. El seu objectiu acostuma a ser manipular la percepció d’un tema concret, dirigir el debat públic o, fins i tot, obtenir beneficis econòmics a través de la viralització.
- Informació falsa amb aparença real.
- Titulars convincents o impactants.
- Imatges o dades manipulades.
- Circulen ràpid per xarxes i missatgeria.
- Comparteixen sense verificar.
- Busquen influir o manipular.
Clickbait
Contingut que exagera o manipula per captar la teva atenció i aconseguir clics.
El clickbait és un recurs que apel·la directament a les emocions de la persona lectora. Els seus creadors utilitzen titulars exagerats, promeses impactants o frases incompletes per captar l’atenció i provocar un clic immediat.
Tot i que en alguns casos pot semblar inofensiu, sovint s’utilitza per dirigir visites cap a pàgines amb informació poc fiable, publicitat agressiva o continguts que no coincideixen amb allò que promet el titular.
Aquest tipus d’engany juga amb la curiositat i amb la rapidesa amb què consumim continguts. Es difon a portals de notícies dubtosos, canals de vídeos i publicacions virals. El seu objectiu és ben simple: obtenir trànsit i, en molts casos, ingressos publicitaris.
- Titulars exagerats o impactants.
- Promeses que no es compleixen.
- Frases incompletes per generar curiositat.
- Contingut que no coincideix amb el titular.
- Es difon en portals virals i xarxes.
- Tenen l’objectiu d’obtenir clics i ingressos.
Desinformació manipulada
Quan la veritat s’utilitza per enganyar
No tota la desinformació és completament falsa. De fet, alguns dels enganys més efectius són aquells que parteixen d’informació real però la manipulen: retallen declaracions, treuen imatges del seu context, modifiquen gràfics o canvien l’ordre dels esdeveniments.
Aquesta forma de manipulació és subtil i té un impacte important perquè la seva aparença de versemblança genera confiança immediata.
Apareix sovint a xarxes socials, en infografies que circulen sense autor identificat o en vídeos editats perquè semblin demostrar una idea concreta. L’objectiu és esbiaixar la realitat i dirigir la interpretació del receptor cap a una conclusió falsa.
- Parteix de fets reals, però modificats.
- Retalla declaracions o imatges.
- Treuen contingut del context.
- Gràfics alterats o dades desordenades.
- Sembla fiable per la seva aparença real.
- Circula com infografies o vídeos editats.
- Intenten dirigir la interpretació cap a una conclusió falsa.
Phishing
Suplantació d’identitat.
El phishing és una de les estafes digitals més comunes i, alhora, més perilloses. Consisteix en reproduir l’aparença d’entitats conegudes —bancs, administracions públiques, serveis de paqueteria, xarxes socials— per enganyar la víctima i aconseguir dades personals, claus d’accés o informació bancària.
Aquestes comunicacions solen arribar per correu electrònic, SMS o aplicacions de missatgeria i acostumen a crear una sensació d’urgència (“el teu compte serà bloquejat”, “necessitem verificar les teves dades”) per forçar una resposta ràpida.
El seu objectiu és apropiar-se de comptes, diners o dades personals que posteriorment poden ser utilitzades per cometre altres fraus.
- Imita l’aparença d’entitats oficials.
- Arriba per correu, SMS o missatgeria.
- Genera urgència o alarma per forçar una resposta.
- Demana dades personals o bancàries.
- Enllaços falsos que porten a pàgines fraudulentes.
- Persegueixen l'objectiu de robar comptes, diners o dades sensibles.
Deepfakes
Manipulació audiovisual.
Els deepfakes són vídeos o àudios generats amb intel·ligència artificial que simulen persones reals amb gran precisió. Poden fer que algú sembli dir o fer accions que mai no ha dut a terme.
Aquesta tecnologia, inicialment creada per a usos creatius o cinematogràfics, s’ha convertit també en un instrument per manipular l’opinió pública, desacreditar individus o crear continguts fraudulents extremadament convincents.
Es difonen especialment a xarxes socials i plataformes virals, i sovint s’utilitzen amb finalitats polítiques, extorsions o desinformació massiva.
- Vídeos o àudios generats amb IA.
- Simulen persones reals amb gran realisme.
- Mostren accions o paraules falses.
- Es difonen sobretot en plataformes de vídeos.
- S’utilitzen per manipular o desacreditar.
Estafes i fraus digitals
Enganys que busquen diners fàcils aprofitant la confiança de la víctima.
Aquestes estafes aprofiten la confiança i la manca d’informació per enganyar la víctima amb la promesa de guanys ràpids, premis inexistents o vendes fraudulentes.
Inclouen falses ofertes de feina, inversions en criptomonedes sense garanties, sortejos falsos, webs de comerç electrònic que mai no envien productes i estafes sentimentals en plataformes de cites.
L’objectiu és sempre econòmic: obtenir diners directament o captar informació que posteriorment es farà servir per a un altre frau.
- Prometen guanys ràpids o premis inexistents.
- Inclouen ofertes de feina falses i inversions dubtoses.
- Webs fraudulentes que no envien productes.
- Estafes sentimentals en plataformes de cites.
- L'objectiu princiapl és robar diners o dades personals.
Recursos i consells per a educadors
Si ets docent i vols fomentar el pensament crític, aquí trobaràs guies i recursos pràctics.
Exercicis per fer a l'aula
Activitats pràctiques per treballar en grup.
Fitxes amb exemples
Models reals per analitzar i debatre.
Lectura crítica
Guies per interpretar informació amb criteri.
Llistat d'enllaços d'interès
Recursos fiables per ampliar coneixements.